Els estàndards són normes dirigides a proporcionar un producte o servei estandarditzat i competitiu. Estableixen requisits aplicables als productes i les seves especificacions, així com els mitjans de verificació del compliment d’aquests requisits. Els estàndards són recomanacions de compliment voluntari. L’aplicació d’aquestes normes contribueix a crear les condicions favorables a l’entesa entre productors i consumidors.

En complir l’estàndard, en principi les empreses tenen la possibilitat d’obtenir un avantatge sobre la competència i de generar confiança entre els consumidors. La conformitat dels productes amb la legislació vigent també es pot fer constar a través del compliment dels estàndards. D’altra banda, aplicant els estàndards és possible reduir els costos, per exemple, dels processos de producció i de la simplificació d’aquells processos comercials en els quals els estàndards constitueixin una base comuna entre venedors i compradors.

Així, en l’àmbit del comerç de biomassa, per exemple, els estàndards defineixen els mètodes de mesura i classificació de la qualitat de la biomassa per tal que al comprador li resulti més fàcil determinar si la biomassa i el seu preu són adequats.

Durant diversos anys, les normes EN 14961 i ÖNORM M 7133 varen ser una de les bases tecnològiques i legals més importants en el sector de la biomassa. L’especificació del producte en termes com ara G30 o W25 encara ens resulten familiars avui dia, encara que realment ja no són admissibles. Arran de la publicació de la sèrie de normes ISO 17225 per a combustibles de biomassa, queden revocades les normes aplicades fins aleshores en aquest sector. La nova norma especifica les classes de combustible segons la seva qualitat i les especificacions per a biocombustibles sòlids.

L’objectiu de la norma ISO 17225 és oferir uns principis de classificació clars i coherents per als biocombustibles sòlids basats en: origen i procedència, forma de comercialització (per exemple, pèl·lets, estelles, etc.) i propietats (per exemple, contingut d’aigua, contingut de cendres, etc.). Les normes del producte ISO des de 17225-2 fins a 17225-7, incloses en aquesta sèrie de normes, defineixen les diferents qualitats i especificacions. Això permet definir clarament el producte.

Classes de combustibles

  • UNE-EN ISO 16559:2015. Biocombustibles sòlids. Terminologia, definicions i descripcions.
  • UNE-EN ISO 17225-1:2014. Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de biocombustibles. Part 1: Requisits generals.
  • UNE-EN ISO 17225-2:2014. Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de biocombustibles. Part 2: Classes de pèl·lets de fusta.
  • UNE-EN ISO 17225-3:2014. Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de biocombustibles. Part 3: Classes de briquetes de fusta.
  • UNE-EN ISO 17225-4:2014. Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de biocombustibles. Part 4: Classes d’estelles de fusta.
  • UNE-EN ISO 17225-5:2014. Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de biocombustibles. Part 5: Classes de llenya de fusta.
  • UNE-EN ISO 17225-6:2014. Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de biocombustibles. Part 6: Classes de pèl·lets d’origen no llenyós.
  • UNE-EN ISO 17225-7:2014. Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de biocombustibles. Part 7: Classes de briquetes d’origen no llenyós.
  • UNE 164003:2014. Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de biocombustibles. Pinyol d’oliva.
  • UNE 164004:2014. Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de biocombustibles. Closques de fruits

Qualitat

  • UNE 164002:2013. Biocombustibles sòlids. Traçabilitat.
  • UNE-EN 15234-1:2011. Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del combustible. Part 1: Requisits generals.
  • UNE-EN 15234-2:2012. Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del combustible. Part 2: Pèl·lets de fusta per a ús no industrial.
  • UNE-EN 15234-3:2012. Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del combustible. Part 3: Briquetes de fusta per a ús no industrial.
  • UNE-EN 15234-4:2012. Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del combustible. Part 4: Estelles de fusta per a ús no industrial.
  • UNE-EN 15234-5:2012. Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del combustible. Part 5: Llenya de fusta per a ús no industrial.
  • UNE-EN 15234-6:2012. Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del combustible. Part 6: Pèl·lets no llenyosos per a ús no industrial.

Assajos i mostreig

  • UNE-EN 14778:2013. Biocombustibles sòlids. Mostreig.
  • UNE-EN 14780:2012. Biocombustibles sòlids. Preparació de mostres.
  • UNE-EN 14918:2011. Biocombustibles sòlids. Determinació del poder calorífic.
  • UNE-EN 15103:2010. Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat a granel
  • UNE-EN 15149-1:2011. Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de mida de partícula. Part 1: Mètode del tamís oscil·lant amb obertura de malla igual o superior a 1 mm.
  • UNE-EN 15149-2:2011. Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de mida de partícula. Part 2: Mètode del tamís vibran amb obertura de malla inferior o igual a 3,15 mm.
  • UNE-CEN/TR 15149-3:2015 IN. Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de mida de partícula. Part 3: Mètode del tamís rotatori.
  • UNE-EN 15150:2012. Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat de partícules.
  • UNE-EN 15210-1:2010. Biocombustibles sòlids. Determinació de la durabilitat mecànica de pèl·lets i briquetes. Part 1: Pèl·lets.
  • UNE-EN 15210-2:2011. Biocombustibles sòlids. Determinació de la durabilitat mecànica de pèl·lets i briquetes. Part 2: Briquetes.
  • UNE-EN 16126:2012. Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de mida de partícula de pèl·lets desintegrats.
  • UNE-EN ISO 16948:2015. Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut total de carboni, hidrogen i nitrogen.
  • UNE-EN ISO 16967:2015. Biocombustibles sòlids. Determinació d’elements majoritaris. Al, Ca, Fe, Mg, P, K, Si, Na i Ti.
  • UNE-EN ISO 16968:2015. Biocombustibles sòlids. Determinació d’elements minoritaris.
  • UNE-EN ISO 16993:2015. Biocombustibles sòlids. Conversió dels resultats analítics d’una base a una altra.
  • UNE-EN ISO 16994:2015. Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut total de sofre i clor.
  • UNE-EN ISO 16995:2015. Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut soluble en aigua de clorur, sodi i potassi.
  • UNE-EN ISO 17829:2016. Biocombustibles sòlids. Determinació de la longitud i el diàmetre de pèl·lets.
  • UNE-EN ISO 18122:2016. Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut de cendra.
  • UNE-EN ISO 18123:2016. Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut en matèria volàtil.
  • UNE-EN ISO 18134-1:2016. Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut humitat. Mètode d’assecat en estufa. Part 1: Humitat total. Mètode de referència.
  • UNE-EN ISO 18134-2:2016. Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut humitat. Mètode d’assecat en estufa. Part 2: Humitat total. Mètode simplificat.
  • UNE-EN ISO 18134-3:2016. Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut humitat. Mètode d’assecat en estufa. Part 3. Humitat de la mostra per anàlisi general.

Altres normes de referència a nivell estatal: AENOR

Consulteu la normativa internacional en el següent enllaç: ISO (International Standards Organisation)

Be Sociable, Share!
Estàndards de qualitat de la biomassa llenyosa